Malvasía de Banyalbufar

A vegades, quan estem en entorns aliens, nous, o diferents als espais que estem acostumats, ens envaeixen multitud de sensacions, com a sorpresa, admiració, calma, (perquè no enveja)… Banyalbufar és un d'aquests llocs, que semblaria transportar a llocs llunyans, luxosos, fins i tot una mica barroc, un museu actualitzat d'un temps aliè i passat, un espai que s'aixeca altiu encarant al mar. Es podria dir que estàs en un tros del llac de Como, a Lugano, si no fos perquè davant nostre, Neptú ens recorda que segueix sent l'amo i senyor de l'espai que ens envolta.

Banyalbufar és un lloc diferent dins de l'illa de Mallorca, pràcticament tots els seus carrers donen al mar, saps que hi és, s'olora, s'intueix. Construït amb paciència i en un temps en què les coses es feien per durar, el poble s'aixeca en bancals de pedra, cap amunt a diferent nivells, i serpentejant el vessant, que el mar envolta i modela amb la seva bravura, com si de la costa Amalfitana es tractés.

Però, tornem al present, i ens adonem que pocs són els pocs vilatans que queden cultivant en aquests bancals, pràcticament tot ha estat devorat per xalets, torres, habitatges, per al gaudi de benestants, d'aquí i d'allà, però és no és dolent en la seva totalitat, si s'arriba a l'equilibri i la simbiosi, i això sembla que és el que passa a Banyalbufar.

I aquest entorn únic, és un lloc ideal per al cultiu de Malvasia, una de les varietats més antigues i conegudes a la Mediterrània, molt aromàtica i amb gran contingut fenòlic i en sucres, capaç d'aconseguir una bona graduació alcohòlica sense gaire esforç. Capaç de resistir un entorn tan dur proper al mar, però molt vulnerable a malalties. Són poques les varietats que donen tan bon resultat, en llocs tan propers al mar.

A Catalunya i altres llocs, les generacions anteriors, Malvasia denominat, com tot aquell vi blanc, independentment de la varietat usada, amb alta graduació alcohòlica i envellit oxidativament, al qual se li donava propietats curatives. De petit record prendre de postres en festes assenyalades, sempre una injecció de Malvasia, perquè era bo per a la digestió, encara que el contingut de l'ampolla fos ratafia, a tot vi dolç se solia anomenar Malvasia.

Es rumoreja que van ser els mercenaris almogàvers catalano aragonesos i valencians, de Roger de Flor, els que contractats per l'emperador bizantí Andrònic II, a principis del segle XIV, per lluitar contra el poder creixent dels turc otomans, els que van introduir la Malvasia a la península ibèrica. És més que probable que els almogàvers, recollissin sarments d'aquesta varietat de la seva àrea originària (Monenvasia) , en el viatge que van iniciar per lluitar en l'encara existent imperi romà oriental. Sortint de Messina, i fent una escala abans d'arribar a Constantinoble, a 1303 en Monenvasía, Grècia, és en aquesta breu escala, on coneixen les virtuts del vi fet amb Malvasia.

Monenvasia, (en grec Μονεμβασία) és una petita península fortificada a l'est del Peloponès, i el seu nom en grec significa, una sola entrada, en referència al seu muralla i la seva condició de península. El terme Malvasia es deriva de la italianització del terme grec, i aquest és el suposat origen de la varietat que tots coneixem com Malvasia. Aquesta varietat es va adaptar amb gran encert en multitud de zones properes al mar com a Sitges, Canàries, etc.

Es rumoreja que van ser els catalans, els que van portar la Malvasia des de Sitges fins a Mallorca, arribant a ser un cultiu estès per tota la serra de la Tramuntana ja al S. XVI, i sobretot a Banyalbufar, aconseguint un reconegut prestigi en el segle XVII. Fins que a finals del segle XIX l'atac de tres grans plagues(pugó, oïdi i la fil·loxera), entre les quals, el més famós és el de la fil·loxera, pràcticament acaba amb les vinyes existents de Malvasia a tota l'illa, quedant un petit reducte a Banyalbufar a principis del S.XX, quan es comença a empeltar l'ànec amb peu americà, resistent a la fil·loxera. Però en aquests 50 anys de destrucció de les vinyes mallorquines, els agricultors han trobat un cultiu substitutiu, que els aporta els mateixos o més ingressos, amb una demanda menor de cura i treball, que és el tomàquet de ramallet.

No és fins a finals del S.XX, que s'inicia l'interès per recuperar la varietat i reviure temps passats de grans vins, i es torna a plantar la varietat Malvasia a Banyalbufar, amb la mala sort de trobar-se una varietat ja molt deteriorada per les càrregues víriques, que fan que les vinyes no siguin prou resistents i productives, però gràcies a diferents cellers, com Ca'n Pico, La seva brillant, cooperativa malvasia de banyalbufar, o agricultors locals com els germans Srs. Srs Bujosa. Font, conjuntament amb diferents organismes i universitats, s'inicia un procés de selecció clònica, fins a obtenir la primera varietat de Malvasia, certificada com a lliure de virus.

I aquest és una mica el recorregut fins als nostres dies, que ens permet gaudir d'aquests vins blancs tan elegants i atractius, únics a Mallorca

 

Amant de les bones begudes, de ronyó ràpid i fetge feble. Aprenent de alquimista de vins i espirituosos, hedonista alhora que asceta

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.Galetes de connector