Bodegas Bordoy

Bodegas Bordoy, per aquell temps, tenia 2 edificiacions ben diferenciades, una nau exterior, per a l'elaboració i embotellament i una altra per a la criança i emmagatzematge, que més aviat semblaria un refugi antiaeri. És impressionant veure com al apilar terra pels costats i damunt s'aconsegueix aquesta aparença i aquest resultat tan fresquet que ajuda a mantenir una temperatura adequada sense necessitat de refrigeració mecànica. corria el 2015, fa ja un any aproximadament, però crec que tot ha canviat una miqueta.

La història de Bodegues Bordoy pot semblar que escasseja en aventura, en risc, ja que és la culminació empresarial d'un grup de distribució molt consolidat a l'illa, representant a diverses de les marques més conegudes, cerveseres,de licors, etc. Pel que el camí ja estava fet i el canal de venda també. Es podria dir que és el pas natural de l'empresari inquiet, el qual té ja sinergies creades, perquè aquesta aventura sigui un èxit.

Però no és deixeu enganyar. Bodegas Bordoy, és en la seva concepció tot un repte i una aventura. El terrer és pràcticament sorrenc, Llucmajor i la zona que va cap cala pi, és la zona més seca de l'illa, con menos pluviometria. Es podria dir que no és una zona gentil per al cultiu de la vinya. En temps romans llucmajor, denominat com Lucus maioris, o bosc més gran, de l'illa Maior X (Illa més gran desena), era el lloc on els romans es proveïen de les seves necessitats fusteres, del Bosc major, ja queda poc, la veritat.

Els nostres avantpassats plantaven vinya en qualsevol lloc, on podien, la vinya no deixa de ser pràcticament una mala herba enfiladissa que creix en pràcticament qualsevol lloc, però no en qualsevol lloc ens dóna el millor de si. Aquests terrenys pertanyien a una de les Possessions més grans de la zona, de la qual es pot veure les edificacions i capella, que crec són avui dia un hotel de luxe.

Mallorca és un lloc diferent, pot ploure a la serra de tramuntana però no caure ni una gota en aquesta zona. Si és cert que és on més es nota els vents de l'embat, és on menys plou. Nosaltres a l'estiu, quan voliem anar a la platja, i encara que a Palma estigués ennuvolat, sempre veníem feia aquest costat de la illa, on sabies que no plouria.

Doncs com dèiem, es pot veure com la vinya pateix la falta de vigor, pel tipus de terra, són parres petites, llargues, amb moltes marres, però que donen un vi molt interessant i una producció escassa però de qualitat. Si és cert que la línia de vins em va semblar molt comercial, poc diferenciadora, molt seguint tendències (vins rosats pell de ceba, etcètera), vaig enyorar vins amb un caràcter més diferenciador, més mallorquí. Però en si, el conjunt, m'agrado moltíssim.

Amant de les bones begudes, de ronyó ràpid i fetge feble. Aprenent de alquimista de vins i espirituosos, hedonista alhora que asceta

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.Galetes de connector